Un nacionalisme català modern

Si fem cas a les darreres conteses electorals es podria arribar a la conclusió que el nacionalisme català recula . Als últims comicis generals Esquerra va tenir una important davallada amb la pèrdua de 350.000 vots i a Convergència la situació no va ser tant tràgica però van reconèixer haver obtingut uns fruits a les urnes poc satisfactoris . En canvi, el PSC va aconseguir un dels seus millors resultats de la història (25 diputats) gràcies a rendibilitzar la por a la dreta, el carisma de Carme Chacón i l’exhibició d’un catalanisme suau i gairebé silenciós.

Davant d’aquestes dades ens podem preguntar si el nacionalisme català està en crisi . I si és així, per què ? Aquestes qüestions, ERC i Convergència les hauran de plantejar i debatre en els congressos que celebraran el mes de juny i juliol respectivament si és que volen ser protagonistes actius de la Catalunya dels propers anys.

Potser bona part de la ciutadania d’aquest país no se sent nacionalista. Però aquestes mateixes persones si que volen més infraestructures, millores en l’educació i la sanitat, ajuts diversos etc. I això s’aconsegueix gestionant eficientment els recursos que es disposen i millorant també el finançament vigent . Per això el President de la Generalitat, José Montilla, ha reclamat amb una inusual contundència el no ajornament de la negociació d’aquesta matèria amb l’Estat (tal i com preveu el nou Estatut) , denunciant també que a Catalunya hi ha més persones en situació de pobresa que el total de ciutadans d’algunes Comunitats Autònomes espanyoles. Montilla sap identificar la seva acció política amb l’objectiu d’assolir un nivell de qualitat de vida més elevat pels catalans.

En canvi, els partits nacionalistes moltes vegades fan servir un llenguatge diferent al que utilitzen una bona part de ciutadans i això més que unir crea barreres i provoca incomprensions mútues. És possible que el nacionalisme més identitari i de caràcter més essencialista, que es basa en la llengua i en la cultura, sigui difícil d’assumir per una part de la població d’aquest país. Aquesta hipòtesi l'han de tenir en compte tant CDC com ERC.

Ara bé, emprant un mateix vocabulari i defensant un nacionalisme més pràctic possiblement és més fàcil que la majoria social de Catalunya se senti identificada i representada per partits nacionalistes. Aquests gaudiran d’un suport electoral ampli en la mesura que siguin capaços de vincular les seves tesis i projectes als interessos de la majoria de ciutadans i puguin oferir solucions a les seves necessitats.