Dijous passat, l’edició de Polònia ens va obsequiar amb una gloriosa adaptació catalana de la cançó de Chikilicuatre, que enguany va representar Espanya al festival més ranci que se celebra actualment : Eurovisió. Ramon Lucas es va convertir en l’entranyable Lluís Llach i va interpretar la particular peça musical a ritme de “Porrera Porrera” en substitució de la tradicional “Perrea Perrea” de David Fernández. Potser aquesta versió hauria tingut millor acollida entre el públic europeu que no pas la versió oficial de l’edició 2008. Es fa difícil saber si li hagués agradat a l’efusiu José Luís Uribarri o a la Raffaela Carra de Televisión Española .De totes maneres, estem fent un exercici de veritable ciència ficció. Una cançó en llengua catalana no pot concursar en nom d’Espanya, ja que no representa les essències pàtries de la nació ibèrica. I si no que ho preguntin al Serrat.
El programa de TV3 Polònia té un èxit d’audiència considerable. El gènere d’entreteniment no és el punt fort de la cadena catalana, però l’espai d’humor que dirigeix el polifacètic Toni Soler és una excepció que cal destacar. Han aconseguit un públic fidel que cada setmana segueix les paròdies de personatges públics . La sàtira política és constant amb un to burlesc que converteix als protagonistes en marionetes amb un estil semblant a l’humor anglès. Ningú se salva de la imitació, ni la família reial espanyola. Aquests continguts no són benvinguts per alguns al·ludits perquè diuen que contribueixen a desprestigiar i banalitzar la seva activitat .
Es pot fer una segona lectura. L’humor acosta els polítics als ciutadans d’aquest país. Queco Novell, Bruno Oro o Toni Albà interpreten diversos personatges i això els fa més populars. Ara bé, també trobem alguns aspectes criticables com el patètic nivell lingüístic que utilitzen. Un reguitzell de castellanismes i barbarismes, que no corresponen amb l’ús de la llengua dels imitats, inunden la mitja hora de programa .
Polònia comparteix franja horària amb "El síndrome de Ulises" d’Antena 3 i amb "La que se avecina "de Tele 5. La primera està protagonitzada per Miguel Angel Muñoz de "Un Paso Adelante" i es tracta d’una sèrie costumista ambientada en un barri de classe baixa. Al principi tenia un to alternatiu, però ara és excessivament tòpica. La segona és una comèdia d’embolics força barroera i decebedora en comparació amb la precedent "Aqui no hay quien viva". Realment, poca competència per Polònia.
El programa de TV3 Polònia té un èxit d’audiència considerable. El gènere d’entreteniment no és el punt fort de la cadena catalana, però l’espai d’humor que dirigeix el polifacètic Toni Soler és una excepció que cal destacar. Han aconseguit un públic fidel que cada setmana segueix les paròdies de personatges públics . La sàtira política és constant amb un to burlesc que converteix als protagonistes en marionetes amb un estil semblant a l’humor anglès. Ningú se salva de la imitació, ni la família reial espanyola. Aquests continguts no són benvinguts per alguns al·ludits perquè diuen que contribueixen a desprestigiar i banalitzar la seva activitat .
Es pot fer una segona lectura. L’humor acosta els polítics als ciutadans d’aquest país. Queco Novell, Bruno Oro o Toni Albà interpreten diversos personatges i això els fa més populars. Ara bé, també trobem alguns aspectes criticables com el patètic nivell lingüístic que utilitzen. Un reguitzell de castellanismes i barbarismes, que no corresponen amb l’ús de la llengua dels imitats, inunden la mitja hora de programa .
Polònia comparteix franja horària amb "El síndrome de Ulises" d’Antena 3 i amb "La que se avecina "de Tele 5. La primera està protagonitzada per Miguel Angel Muñoz de "Un Paso Adelante" i es tracta d’una sèrie costumista ambientada en un barri de classe baixa. Al principi tenia un to alternatiu, però ara és excessivament tòpica. La segona és una comèdia d’embolics força barroera i decebedora en comparació amb la precedent "Aqui no hay quien viva". Realment, poca competència per Polònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada