Avui comença La Patum, la festa per excel·lència del meu poble. D’ençà el segle XIV, cada Corpus, la ciutat de Berga es transforma i celebra la seva festa cabdal. Alguns diuen que és teatre popular en estat pur. Altres, que és una barreja de mites, llegendes, sensacions i sentiments. Realment es fa molt difícil definir-la i més per un berguedà i un patumaire convençut com jo. Això si, tothom que ha viscut la festa assegura que La Patum és única.
Actualment, és una de les manifestacions folklòriques més destacades de Catalunya i la màxima representació festiva derivada de les antigues processons del Corpus medieval que es conserva a casa nostra. No és que en el passat no existissin altres festes similars, sinó que Berga ha tingut l’encert o la casualitat de conservar-la al llarg del temps i aquest fet ha contribuït a la seva singularitat actual. Té un origen religiós i, durant una època, fins i tot s’havia celebrat a l’interior de l’església del poble. Posteriorment, el rebombori i la creixent disbauxa que generava la festa, va aconsellar traslladar-la a l’exterior. I és que La Patum desprèn alegria, gatzara i bullícia, a la vegada que misticisme, harmonia i emoció. És la festa dels sentits, un espectacle per gaudir a la vegada que s’hi copsa l’esperit i la tradició d’una comunitat, que durant sis segles, hem tingut en La Patum un element d’unió i cohesió ciutadana.
Els berguedans vivim la festa amb una veritable veneració litúrgica, com una herència cultural que passa de pares a fills. I és que els autèntics protagonistes de la festa som la gent. Aquest fet singular va ser el que va influir més alhora que l’any 1983 fos declarada festa tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, i posteriorment el 25 de novembre de 2005 la UNESCO la declarés Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. En aquest últim cas, els membres del jurat van reconèixer que el que més els va impressionar i emocionar va ser, a banda de la llarga tradició de la festa, l’ alta participació i implicació popular.
Sense dubte, la festa té el cor robat a tots els berguedans i cada vegada a més persones que ens visiten. Quan l'última guspira de foc mor i el repic del tabal deixa de sonar, els patumaires ja comencem el compte enrere tot esperant ansiosament la propera Patum. Us convido a tots a viure la festa. Teniu temps fins diumenge. Bona Patum !!
Actualment, és una de les manifestacions folklòriques més destacades de Catalunya i la màxima representació festiva derivada de les antigues processons del Corpus medieval que es conserva a casa nostra. No és que en el passat no existissin altres festes similars, sinó que Berga ha tingut l’encert o la casualitat de conservar-la al llarg del temps i aquest fet ha contribuït a la seva singularitat actual. Té un origen religiós i, durant una època, fins i tot s’havia celebrat a l’interior de l’església del poble. Posteriorment, el rebombori i la creixent disbauxa que generava la festa, va aconsellar traslladar-la a l’exterior. I és que La Patum desprèn alegria, gatzara i bullícia, a la vegada que misticisme, harmonia i emoció. És la festa dels sentits, un espectacle per gaudir a la vegada que s’hi copsa l’esperit i la tradició d’una comunitat, que durant sis segles, hem tingut en La Patum un element d’unió i cohesió ciutadana.
Els berguedans vivim la festa amb una veritable veneració litúrgica, com una herència cultural que passa de pares a fills. I és que els autèntics protagonistes de la festa som la gent. Aquest fet singular va ser el que va influir més alhora que l’any 1983 fos declarada festa tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, i posteriorment el 25 de novembre de 2005 la UNESCO la declarés Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. En aquest últim cas, els membres del jurat van reconèixer que el que més els va impressionar i emocionar va ser, a banda de la llarga tradició de la festa, l’ alta participació i implicació popular.
Sense dubte, la festa té el cor robat a tots els berguedans i cada vegada a més persones que ens visiten. Quan l'última guspira de foc mor i el repic del tabal deixa de sonar, els patumaires ja comencem el compte enrere tot esperant ansiosament la propera Patum. Us convido a tots a viure la festa. Teniu temps fins diumenge. Bona Patum !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada