El proper mes de juny es celebrarà el 25è Congrés d’Esquerra Republicana on s’escollirà la nova direcció del partit. Es presenten quatre candidatures que proposen diverses alternatives i projectes. Uns fan bandera del 2014 impulsat per Josep Lluís Carod-Rovira, altres aposten pel concert econòmic o qüestionen el vigent pacte de govern a la Generalitat i el marc de relacions actual amb l’estat espanyol. El debat sempre és bo i l’aportació de noves idees enriqueixen a qualsevol formació política.
ERC des de els seus orígens ha estat un partit plural, amb diverses tendències en llur interior. De fet, la fundació del partit a l’any 1931 és produeix arran de la unió d’Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català de Lluís Companys i La Opinió de Joan Lluhí que representaven sensibilitats molt diverses. Les quatre candidatures actuals reflecteixen la pluralitat històrica d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Les alternatives presentades indiquen el dinamisme i la vitalitat del partit. El perill que plana a ERC consisteix en que es produeixi alguna escissió segons quin sigui el resultat final del congrés. Altres vegades s’han produït divisions com quan Estat Català va abandonar ERC pocs mesos abans d’esclatar la Guerra Civil espanyola al considerar que es seguien postulats massa allunyats de les tesis que ells defensaven o quan Àngel Colom i Pilar Rahola van abandonar Esquerra per fundar l’efímer Partit per la Independència (PI).
El president del Parlament i candidat a la presidència d’ERC, Ernest Benach, va venir dilluns passat a la Pompeu Fabra en el marc de l’assignatura de Periodisme Polític. Li vaig preguntar per una hipotètica escissió i em va contestar amb un “no” rotund a aquesta possibilitat argumentant que eren una formació política suficientment “madura”. Tot i així va reconèixer que era necessari que l’opció guanyadora fos “generosa” amb la resta de candidatures per aconseguir la unitat necessària per encarar amb garanties els reptes que té el partit i el país. En aquest sentit, el primer objectiu d’Esquerra ha de ser mantenir la unitat i la cohesió interna sigui quin sigui el resultat final del congrés. Si volen construir un futur per Catalunya han de sumar i oblidar-se de pugnes personalistes que no condueixen a res de bo.
ERC des de els seus orígens ha estat un partit plural, amb diverses tendències en llur interior. De fet, la fundació del partit a l’any 1931 és produeix arran de la unió d’Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català de Lluís Companys i La Opinió de Joan Lluhí que representaven sensibilitats molt diverses. Les quatre candidatures actuals reflecteixen la pluralitat històrica d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Les alternatives presentades indiquen el dinamisme i la vitalitat del partit. El perill que plana a ERC consisteix en que es produeixi alguna escissió segons quin sigui el resultat final del congrés. Altres vegades s’han produït divisions com quan Estat Català va abandonar ERC pocs mesos abans d’esclatar la Guerra Civil espanyola al considerar que es seguien postulats massa allunyats de les tesis que ells defensaven o quan Àngel Colom i Pilar Rahola van abandonar Esquerra per fundar l’efímer Partit per la Independència (PI).
El president del Parlament i candidat a la presidència d’ERC, Ernest Benach, va venir dilluns passat a la Pompeu Fabra en el marc de l’assignatura de Periodisme Polític. Li vaig preguntar per una hipotètica escissió i em va contestar amb un “no” rotund a aquesta possibilitat argumentant que eren una formació política suficientment “madura”. Tot i així va reconèixer que era necessari que l’opció guanyadora fos “generosa” amb la resta de candidatures per aconseguir la unitat necessària per encarar amb garanties els reptes que té el partit i el país. En aquest sentit, el primer objectiu d’Esquerra ha de ser mantenir la unitat i la cohesió interna sigui quin sigui el resultat final del congrés. Si volen construir un futur per Catalunya han de sumar i oblidar-se de pugnes personalistes que no condueixen a res de bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada