BALANCES FISCALS

El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va prometre durant el passat debat d'investidura la propera publicació de les balances fiscals entre l'Estat i les diverses Comunitats Autònomes. A Catalunya el coneixement d'aquestes dades havia estat reclamat des de feia molts anys, per així oficialitzar el dèficit fiscal català respecte a l'Estat. Ara caldrà veure quins criteris s'utilitzen per fer els càlculs, ja que, la metodologia elegida influirà decisivament en el resultat final de l'estudi.

Històricament, Catalunya ha pagat més impostos que inversió pública ha rebut per part de l'Administració central. Per tant, existeix un diferencial que és l'anomenat dèficit fiscal. És a dir, són uns diners que es recapten aquí però que s'inverteixen a fora. Tots els estudis publicats fins ara, confirmen aquest dèficit i estimen que és d'una quantitat considerable.

Ara bé, alguns polítics excusen aquest diferencial argumentant que el dèficit fiscal es veu compensat per un possible superàvit comercial de Catalunya respecte a la resta de l'Estat. Aquestes persones simplement el que fan és agregar la balança fiscal a la balança comercial. Això és, des del punt de vista econòmic, un error. Un error que en una bona part dels casos és voluntari i malintencionat.

Arran d'això, molts economistes han explicat que els fluxos comercials i els fiscals no són comparables, ja que, no és el mateix pagar impostos coactivament, per obligació, que adquirir béns i serveis en el lliure mercat.

Actualment, en un context d'internacionalització de l'economia, si a la resta de l'estat espanyol algú compra un producte posem per cas del Bages i no pas un de francès, per què ho fa ? Gairebé segur que no és per solidaritat interestatal, sinó perquè, atesos el preu i la qualitat del producte, és el millor que pot fer.

En canvi, els catalans quan paguem els impostos que no ens retornen, ho fem en nom de la solidaritat interregional, la qual, no es fonamenta en la llibertat sinó que es basa en la imposició. Una solidaritat que, per cert, no comparteixen d'altres comunitats que no cal citar.

L'esforç solidari català no pot ser etern. Hi ha d'haver necessàriament un límit temporal o, com a mínim, quantitatiu. Esperem que la publicació de les balances fiscals sigui un primer pas en aquesta direcció. Si no és així, es pot posar en perill el futur nivell de benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.