Amnistia Internacional ha denunciat, aquesta setmana, que la Xina encapçala el macabre rànquing mundial de països amb més aplicació de la pena de mort. Segons el mateix govern xinès, l'any 2007 el seu país va liderar la classificació amb 470 execucions. Amnistia creu però, que la xifra real és molt superior i estima que el règim xinès executa a 22 persones al dia. Són unes dades veritablement esfereïdores que haurien de sacsejar la sensibilitat de tothom i, en especial, d'aquells dirigents del COI que van afavorir l'elecció de la ciutat asiàtica per celebrar el propers Jocs Olímpics. Aquests però, sembla que es guien per uns paràmetres diferents als principis que inspiren el moviment olímpic. De fet, quan fa uns anys van elegir Atlanta, l'estat de Geòrgia al qual pertany, mantenia també vigent la pena de mort. Això sí, les autoritats estatals es van comprometre a no executar ningú durant els 15 dies de competicions esportives. Tot un detall que, de ben segur, va tranquil·litzar les consciències dels dirigents del COI i de tots els que els donen suport.
Ens podem preguntar quins són els criteris que regeixen les decisions olímpiques del COI. Són de caràcter polític, esportiu o bé econòmic ? El moviment olímpic sempre s'enorgulleix de la seva independència econòmica respecte als governs, fet clarament positiu però que, inevitablement porta lligat un vessant negatiu : la dependència econòmica respecte a les multinacionals.
Aquest fet ajuda a aclarir la qüestió plantejada més amunt, atès que la saviesa popular ens ensenya que qui paga mana. És per aquest motiu que és força plausible pensar que l'opinió de les multinacionals és decisiva a l'hora de triar quina ciutat acollirà uns Jocs. Evidentment, els interessos de grans empreses com Coca-Cola, McDonald's o General Motors són bàsicament de tipus econòmic.
En el cas de Pequín, aquesta hipotèsi és vàlida si tenim en compte que la Xina constitueix un mercat potencial de més de 1000 milions de persones. El fet de concedir-li l'organització d'unes olímpiades contribueix a l'obertura d'aquest gran mercat a les multinacionals patrocinadores de l'esdeveniment, les quals es guien per criteris economicistes i, per tant, tenen poc en compte si en un país es respecten els drets humans.
Ara bé, si la celebració dels Jocs ha de suposar una eina capaç de flexibilitzar el règim xinès de forma que es millorin les condicions laborals dels treballadors, que hi hagi més llibertat de pensament i s'aturi la repressió contra comunitats com les del Tibet o els seguidors de Falung Gong, aleshores l'elecció de Pequín haurà estat un encert per a tots. Malauradament els fets dels darrers dies, amb la brutal repressió al poble tibetà i el manteniment de la pena capital i la censura, desmenteixen aquestes innocents esperances. Tot indica que segueix la repressió sistemàtica de les minories ètniques, polítiques i religioses del país.Tanmateix, encara que no s'aconsegueixi encetar un procés d'obertura política i de respecte als drets humans, les multinacionals hauran eixamplat el seu mercat. De fet, realment, això és el que compta, no ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada