BALANCES FISCALS

El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va prometre durant el passat debat d'investidura la propera publicació de les balances fiscals entre l'Estat i les diverses Comunitats Autònomes. A Catalunya el coneixement d'aquestes dades havia estat reclamat des de feia molts anys, per així oficialitzar el dèficit fiscal català respecte a l'Estat. Ara caldrà veure quins criteris s'utilitzen per fer els càlculs, ja que, la metodologia elegida influirà decisivament en el resultat final de l'estudi.

Històricament, Catalunya ha pagat més impostos que inversió pública ha rebut per part de l'Administració central. Per tant, existeix un diferencial que és l'anomenat dèficit fiscal. És a dir, són uns diners que es recapten aquí però que s'inverteixen a fora. Tots els estudis publicats fins ara, confirmen aquest dèficit i estimen que és d'una quantitat considerable.

Ara bé, alguns polítics excusen aquest diferencial argumentant que el dèficit fiscal es veu compensat per un possible superàvit comercial de Catalunya respecte a la resta de l'Estat. Aquestes persones simplement el que fan és agregar la balança fiscal a la balança comercial. Això és, des del punt de vista econòmic, un error. Un error que en una bona part dels casos és voluntari i malintencionat.

Arran d'això, molts economistes han explicat que els fluxos comercials i els fiscals no són comparables, ja que, no és el mateix pagar impostos coactivament, per obligació, que adquirir béns i serveis en el lliure mercat.

Actualment, en un context d'internacionalització de l'economia, si a la resta de l'estat espanyol algú compra un producte posem per cas del Bages i no pas un de francès, per què ho fa ? Gairebé segur que no és per solidaritat interestatal, sinó perquè, atesos el preu i la qualitat del producte, és el millor que pot fer.

En canvi, els catalans quan paguem els impostos que no ens retornen, ho fem en nom de la solidaritat interregional, la qual, no es fonamenta en la llibertat sinó que es basa en la imposició. Una solidaritat que, per cert, no comparteixen d'altres comunitats que no cal citar.

L'esforç solidari català no pot ser etern. Hi ha d'haver necessàriament un límit temporal o, com a mínim, quantitatiu. Esperem que la publicació de les balances fiscals sigui un primer pas en aquesta direcció. Si no és així, es pot posar en perill el futur nivell de benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Esperit olímpic ?

Amnistia Internacional ha denunciat, aquesta setmana, que la Xina encapçala el macabre rànquing mundial de països amb més aplicació de la pena de mort. Segons el mateix govern xinès, l'any 2007 el seu país va liderar la classificació amb 470 execucions. Amnistia creu però, que la xifra real és molt superior i estima que el règim xinès executa a 22 persones al dia. Són unes dades veritablement esfereïdores que haurien de sacsejar la sensibilitat de tothom i, en especial, d'aquells dirigents del COI que van afavorir l'elecció de la ciutat asiàtica per celebrar el propers Jocs Olímpics. Aquests però, sembla que es guien per uns paràmetres diferents als principis que inspiren el moviment olímpic. De fet, quan fa uns anys van elegir Atlanta, l'estat de Geòrgia al qual pertany, mantenia també vigent la pena de mort. Això sí, les autoritats estatals es van comprometre a no executar ningú durant els 15 dies de competicions esportives. Tot un detall que, de ben segur, va tranquil·litzar les consciències dels dirigents del COI i de tots els que els donen suport.

Ens podem preguntar quins són els criteris que regeixen les decisions olímpiques del COI. Són de caràcter polític, esportiu o bé econòmic ? El moviment olímpic sempre s'enorgulleix de la seva independència econòmica respecte als governs, fet clarament positiu però que, inevitablement porta lligat un vessant negatiu : la dependència econòmica respecte a les multinacionals.

Aquest fet ajuda a aclarir la qüestió plantejada més amunt, atès que la saviesa popular ens ensenya que qui paga mana. És per aquest motiu que és força plausible pensar que l'opinió de les multinacionals és decisiva a l'hora de triar quina ciutat acollirà uns Jocs. Evidentment, els interessos de grans empreses com Coca-Cola, McDonald's o General Motors són bàsicament de tipus econòmic.

En el cas de Pequín, aquesta hipotèsi és vàlida si tenim en compte que la Xina constitueix un mercat potencial de més de 1000 milions de persones. El fet de concedir-li l'organització d'unes olímpiades contribueix a l'obertura d'aquest gran mercat a les multinacionals patrocinadores de l'esdeveniment, les quals es guien per criteris economicistes i, per tant, tenen poc en compte si en un país es respecten els drets humans.

Ara bé, si la celebració dels Jocs ha de suposar una eina capaç de flexibilitzar el règim xinès de forma que es millorin les condicions laborals dels treballadors, que hi hagi més llibertat de pensament i s'aturi la repressió contra comunitats com les del Tibet o els seguidors de Falung Gong, aleshores l'elecció de Pequín haurà estat un encert per a tots. Malauradament els fets dels darrers dies, amb la brutal repressió al poble tibetà i el manteniment de la pena capital i la censura, desmenteixen aquestes innocents esperances. Tot indica que segueix la repressió sistemàtica de les minories ètniques, polítiques i religioses del país.Tanmateix, encara que no s'aconsegueixi encetar un procés d'obertura política i de respecte als drets humans, les multinacionals hauran eixamplat el seu mercat. De fet, realment, això és el que compta, no ?

INAUGURACIÓ BLOC

Avui, 13 d'abril de 2008, declaro inaugurat oficialment el meu bloc. Neix amb l'objectiu de ser un espai de reflexió personal obert a tothom. Així doncs, vull donar la benvinguda a totes aquelles ànimes curioses que en el futur visitaran aquest petit racó de pensaments.